Galilea, lloc ventós,
garrida, si hi cals pujar,
dia de vent han d’anar
agafats de dos en dos.

A sa Tapi de Son Banya
es mal temps mos va agafar.
Llavò vaig considerar
que un valerós capità,
com més pena ha de passar,
més prest sa victòri guanya.

A Aragó hi ha una dama tintana, amorosa,
n’és hermosa com el sol. Tintana, amorosa, aimada.
Té la cabellera rossa, llarga fins an els talons.
Sa mare la pentinava amb una pinteta d’or.
Sa padrina els hi aclaria, es cabells, de dos en dos.
Sa tia els hi lligava amb un floc de set colors.
El germà la se mirava, amb los seus ulls robadors.
Quan dins l’església entrava, deixava gran resplendor.
Quan prenia aigo beneita, sa pica tornava d’or.
Les dames seien en terra, ella en cadira d’argent.
Adiós, Aina Maria, tintana amorosa,
robadora del meu cor. Tintana, amorosa, aimada.