Un llaurador qui llaurava
a sa vorera d’un hort
va coir un ràvec tort
per dur a s’enamorada.
I s’hortolà qui cridava:
-Malbé faces, llaurador;
es ràvec de sa llavor
l’has duit a s’enamorada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Llaurar - Pareller - Parells
Llucmajor
600
II
Moltes promeses me feres
perque me casàs amb tu;
quan me tengueres segur,
ho fóres, tan noningú,
que de ca teva em tragueres.
Agafaren una mosca, l aposaren dins es foc.
Espingari, gari, gari; espingari, gari, got.
Es novii menjà ses ales, sa novia es caparrot.
El primer fill que tengueren li posaren Miquelot.
Duguent-lo a batiar, les va caure dins es foc.
La padrina amb la candela, i es padrí amb un garrot.
Quan tragueren la bacina, hi posaren un durot.
Es Divendres Sant vendreu
a Ciutat, i jo hi seré:
si veniu, jo miraré
a devers sa Porta arreu.
Per ventura me veureu
a traça de Mercader.