Set mil llanxes carnisseres
armades de mil canons
feren frente a tres pasteres,
no en tiraren cap a fons.
Una fadrina ha d’estar,
quan ralla amb s’enamorat,
com un roser carregat
de roses per olorar.
Saps que estic de costipada!
Ell casi no puc parlar!
Vaig vetlar, anit passada,
fins que em vaig anar a colgar.