En Pere Juan dormia
i jo jugava per ell.
Ja se’n dugué bon pastell:
jo amb sos altres m’ho partia.

Qui no n'és estat ausent
ni sap què cosa és penar,
que m'ho véngui a demanar,
i jo l'hi diré ben clar,
l'hi diré tal com me sent.

Segam a Na Civadana,
que és veinat de Son Cotó.
Enravanau bé es braó,
que sé cert que no sou vana.