S’ase va dir a l’amo En Jordi:
¿Que dormiu, o que becau?
Això és perque no em donau
bones senaiades d’ordi.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Llaurar - Pareller - Parells
Inca
180
II
Anem-hi a Montserrada i veurem tot lo que hi ha;
diuen que hi ha una llàntia a cada cantó que hi ha.
Totes són de plata fina menos una que n’hi ha,
que és la llàntia del rei moro, que mai l’han vista cremar.
Sols un dia l’encengueren; un àngel del cel baixà:
-Apagau aquesta llàntia, que tot el món finirà.
Darrere aquella muntanya hi ha roses i clavells
per adorar la custòdi’ del Santíssim Sagrament.
La Mare de Déu plorava abraçada a una creu.
Sant Juan la consolava: -Mare de Déu, no ploreu!-
Mare de Déu, mare nostra, Mare de Nostro Senyor,
cada dia feis miracles per la nostra salvació.
Garrida, vós sou sa torre
a on he de conferir:
forta, i no puc esblandir
ni amb barrobins ni pavora.
Erri, ou, arrera,
Pastora, vina ací.
Va partir cap a Llubí
i sortí a Capdepera.