M’ho deien i jo no ho creia,
però ara ja ho creuré,
que un pareier sempre té
sa mort darrere s’oreia
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Llaurar - Pareller - Parells
Poble
Porreres
Núm de glosa
165
Volum
II
Altres cançons relacionades
Una recordança bona
a dins Campos va deixar:
un infant i una dona.
Ja els mantendrà qui voldrà.
Dues palometes renten dins un riu,
una de bugada, i s’altra de lleixiu.
S’altra cui violetes, són p’es fii del Rei.
Es fii del Rei passa, li tira un pom d’or,
li tira una pedra; la fér en el cor.
-Roseta, ¿Qué t’he fet mal? Els metges te curaran.
Si no basten es d’aquí, es de França ja vendran.-
Pas per un carreró, sent tocar de mort.
Na Roseta és morta; que Déu la perdó.
No la veig per cap finestra ni tampoc per cap balcó,
sols per una retxadeta fent oració.
A sa figuera morisca
dues figues vaig menjar,
i això ja em va bastar
per voler-te bé, Francisca.
Tradicionari de Mallorca
