Estimadeta amoreta,
mon cor que us estima tant!
¿Pensareu en aquell sant
que du sa carabasseta?

S’altre dia, jo llaurava
de cap a un empedrat
i tot lo dia passaren
cavallers tirat tirat.
Com prou n’hagueren passats,
a un d’aquells demaní:
-¿A on anau per aquí,
tants de cavallers plegats?-
Ells anaven a un dur un pi
que hi havia, gros sens fi,
darrere Son Montserrat,
i diu:- Perque Déu ho vol,
un mot me vui explicar:
aquest pi se va taiar
per fer un tap de fabiol.

Es festejar vol espai
i ses paraules segures;
mai he vist tantes de prunes
a una banda madures
i verdes davall davall.