M’han dit, Colau Pariret,
que t’havies de casar.
Es meu cor rebentarà
baix d’es teus peus, ramellet.

-Mare de Déu, ¿on anau? ¿on anau tan afanada?
-M´he de posar en camí, que una dona me demana .
-Mare de Déu, no hi aneu, que aquella dona us ha errada.
-Cada vespre o dematí ella el Rosari em passava.
I ara ha parit un infant més garrit que l’aigo clara.
L’anirem a batiar a la font de Santa Clara.
-¿Qui seran els seus padrins? ¿Qui li farà de comare?
-El padrí és Sant Francesc, sa padrina Santa Clara;
qui el durà a batiar serà la Verge Sagrada.
-¿Què tirarem pel bateig? –Un pinyó i una avellana.
Els pinyons són pels minyons, vellanes per les comares.

Ja és mort En Toni Xamena,
Tonina, es teu estimat.
Tu per ell més has plorat
que Maria Magdalena;
i ell, de qualsevol vena,
per tu, s’haguera sainat.