Juan, llaura, Juan, llaura!
Juan, llaura i fé es solc dret!
Juan, gira i guarde caure
en arribar a sa paret!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Llaurar - Pareller - Parells
Sineu
158
II
Molt m’agrada es nom Francesc:
com qui menjar mel en bresca.
Me diuen que l’avorresca,
i jo més l’encobeesc.
Com tu n’has hagut mon cos,
n’has fet altre son camí;
casi m’atrevesc a dir:
d’un petit n’has fet un gros.
Jo posar-me de dol no gos,
perque no hi trobin què dir.
Si se torna estravenir,
tu fadrina i jo fadrí,
encara hi ha aquell camí
que tu me solies dir
quan ten’anaves de mi:
-Bona nit, ramell de flors!
Una amiga meva em deia:
-Saps que m’agrada, un pastor!-
Jo li deia: -Un llaurador,
perque li puc dur sa reia!-
I ella responia i deia:
-També li puc dur es sarró!