Que estàs de sana i vermeia,
careta de xerafí!
Ditxós serà aquell fadrí
que amb tu farà sa pareia!
Jo pagaria una oreia
que la poguesses fer amb mi:
jo pagaria una oreia…
de s’ase d’es meu padrí.

Civadeta, civadeta,
que ets de mala de segar!
Voldria tornasses mar
i es camp de blat, sa pleta,
i sa madona, barqueta,
i l’amo per navegar.

Si un fadrí se moria
quan se’n va de festejar,
bé poreu considerar
que al cel tot dret aniria,
perque el purgatori en vida
s’al•lota li fa passar.