Vós vos ne duis blat a moldre
i farina no tornau;
vos sempre vos confessau
amb qui no sap absoldre.

¿Voleu-me dir, bona amor,
de què duis tanta ponsonya?
¿Que no sabeu que sa ronya,
com més graten, més picor?

Jo creia que en festejar
ja no tenien talent,
i ara veig clarament
que, en tenir-vos de present,
no faç sinó badaiar.