Dóna foc a la caldera,
la caldera bullirà.
Adiós, moixeta ganga,
moixeta ganga, adiós.
Si no vos agrada es moix
’gafarà sa rata parda.
S’aixeca dematí i compon la bugada.
Mentres l’està passant, dins la font d’aigo clara,
passen tres cavallers i tots tres s’hi giraren.
Quan tornaren passar, tots tres se returaren.
Va respondre el major: -Oh, quina guilandaina!
Va respondre el segon: Si amb ella fos casada! (sic)
Va respondre el petit: -Seria mermulada!
Sa sogra estava a dalt qui tot ho escoltava.
Com el marit venhué, fil per randa ho contava.
L’agafa per un braç, bufet i bufetada.
I ell agafa un garrot, li pega garrotada.
I a la cama del llit per morta la deixaren.
S’aixeca així com pot, trista i desconsolada.
La sogra, el dematí, a disn la cambra entrava:
-Corre, Catalineta, que has de passar bugada.
-Passau darrere el llit, tota m’he dessangrada
-Ai, ai, Catalineta, que n’ets de delicada!
Per un bufet o dos, tu ja t’has dessangrada.
-No és un bufet o dos, bufet i bufetada!
Mirau, davall el llit, veureu quina sancada!
-Diguès, Catalineta, quin metge vols tu ara.
-El metge que he mester és esser combregada.
Darrere el combregar, seré extremunciada.
I vós, a l’entretant, preparau la mortaia.
-Diguès, Catalineta, quin testament fas ara.
-El testament que jo faig no us agradarà gaire.
Els vestits bons que tenc, per les mies criades,
i els de seda i vellut per la Verge del Carme.
-Ay, Anita de mi vida, ay, Anita de mi alma!
Si cumplías mis deseos, re Reina te coronaba!
-Vale más vivir con honra, no del Rey enamorada,
Que si no está aquí el Conde, para mí su honra es sagrada.-
La Reina falsa y traidora en palacio lo escuchaba:
todo lo que el Rey decía, no lo que dice Adriana.
Con lo que el Rey le decía se puso muy enfadada.
Mandó hacer un convite de Sevilla y de Granada.
Todos los condes del reino a su mesa se sentaban.
-Los condes y caballeros, vengan todos a mi casa,
y también el Conde Flores que por él se hace la causa.-
-Todos los que estáis aquí tenéis la mujer honrada:
no más el Conde de Flores tiene la mujer mundana.
-Si eso es verdad, mi Señora, soy capaz de destrozarla.
-Sí, es verdad, caballero; hoy mismo lo presenciaba.
-Pues ahora la mataré; ahora voy a matarla.-
A la mitad del camino, se encuentra con su esposa amada
con los brazos extendidos para darle una abrazada.
-Quítate de aquí, maldita; quítatede aquí, malvada,
que en el palacio del Rey me han hecho bajar la cara!
Y ahora voy a matarte con esta cruel espada!
-No me mates, mi marido, antes de ver a mi hija amada.
-Cuando yo seré muerta, me lavarás bien la cara;
la presentrás al Rey: te dirá que soy honrada.
Vaig sembrar planter de ceba
i me sortiren clavells:
jo tenc d’arribar a sebre
s’amor d’es fadrins novells.