En passar p’es meu carrer,
n’has de passar vora vora,
i així mateix te diré:
“Animalot, fe’t enfora!”
Plorant donaré entenent
que enyor mon pare i mu mare,
però enyor el meu compare
qui em dóna pena i turment.
El qui sega afiançat,
tot lo dia va d’un modo:
ell no vetla sinó es covo,
que l’apleg qui l’ha escampat