Per una dona treu poc tenir s’homo jornaler, perque en s’hivern sempre té s’arrufó devora es foc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Jornalers
Manacor
498
II
L’amo de Son Maçià enmig de sa plaça seia, i es qui passava li deia: -Quins calçons que duis, germà!
Com vaig esser enmig de mar, jo me vaig girar darrera; vaig dir: “Adiós, Capdepera: ditxós qui porà tornar.”
Si Na Joana Maria amb un altre se casàs i trobàs obert un vas, jo dedins m’hi tiraria.
