Per una dona treu poc tenir s’homo jornaler, perque en s’hivern sempre té s’arrufó devora es foc.
Jornalers
Manacor
Sa viuda Venga va dir, com va esser a dins Artà: -Sa fia n’he de casar; cap n’hi ha que em ’gradi aquí!
Es dia que em moriré, ses campanes tocaran; tocaran tant com voldran, que jo no les sentiré.
I si en teníem tan poc a dins es tancat de s’era, et promet, Aina Ferrera, que aniria aferra qui pot.
