Jo em pensava que ses dones
eren com sant Honorat,
que cura de mal de cap;
i elles, per fer-ne són bones.
S’homo que se posa amb dones,
sempre en surt escalabrat.
Si a cas per aquí veis
sa meva al•lota passada,
ja li direu que és estada,
per mi, xeixa recolada,
i ara és tornada civada
o damunt s’era baleigs.
Enc que vuies o no vuies,
un punt m’has de declarar:
¿quin abre en el món hi ha
que enmig de set fonts està
i no pot rebentar en fuies?
-L’abre n’és el Sagrament,
i cada mes està en flor.
Si li voleu veure es cor,
a l’altar n’està present.