Si sé que has despreciat
aquest cos de Na Garrida,
de dotze hores que té es dia
no et veuràs en libertat.
Si m’hagués d’enamorar,
ja no m’enamoraria;
del qui té amor me riuria;
i ara me toca es plorar.
Ja no hi ha pena més trista
que no tenir què menjar,
o sa d’un qui ha d’esperar
que li dóniguen sa mà
perque ha perduda sa vista!