Maleït sigui s’Hort Nou,
s’hortolà i s’hortolana:
com hi vaig, sempre em demana,
de cada meló, un sou.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Hortalans
Felanitx
126
II
En es carril, bona amor,
ningú s’ha romput cap vena;
en acabar sa vuitena
se paga es trebaiador.
Si m’he de morir, voldria
morir-me en haver segat,
i almanco hauria guanyat
per fer-me dir s’obra pia.
Ja val més estar a sa plaça
que veïnat d’En Realí:
allà tendràs xuia grassa,
s’aigordent prop, i es vi.