Qualsevol fadrí que creu
en fadrina, ja va tort:
és com un qui vetla un mort
de lluny, i de prop no hi veu.
Si es companyero és xapat,
no ho és de naturalesa:
però de mal d’arriesa
ningun metge n’ha curat.
Clavell, des que estic ausent
departat de ta persona
a dins el cor sent una ona
blava, que la mar no en dóna
dia de maror ni vent.
¿No heu reparat un moment
que juga de malament
es mal d’enamorament
en pic que s’encapirrona?