Mu mare, casar, casar,
que es natural ho demana;
si voleu que visca sana,
més prest avui que demà.

Mon cor se fon com la lluna
com ve que és es quart minvant;
i vós, polit diamant,
us burlau d’un ignorant
que no ha fet maldat ninguna.

Voldria esser estudiant,
llegir en es teu breviari,
i esser com Sant Macari
qui guanyà el cel festejant.