Sa berganta major anava
d’es clavier de davant,
i sa petita plorant
descalça per dins es fang,
de quin modo trompitxava!
Margalida, si tu enganes
aquest cosí germà meu,
voldria que et donàs Déu
set anys i mig de quartanes.
Ara som caigut d’esquena:
sa cadira m’ha tomat.
Jo tenc mata i poll taiat
per fer un portalet voltat,
anit, a Na Magdalena.