El qui ralla i diu ver,
a ningun lloc se desdiu.
Vós sou dona i teniu
paraula d’homo sencer.

Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu aviat
perque em deveu s’adiós.

Ai, al•lota, que me costes,
i tu encara no ets meva!
Jo sempre vénc a ca teva
i tu mai véns a ca nostra.