N’hi haurà qui se’n riuran
i jo també me’n riure,
com per dins Llubí em veuran:
-Dia tenga, don Juan,
¿que ja no fa de bover?

Fins ara no és estat res
a s’ordi ni a sa civada:
ara ve es blat, estimada,
que és alt, granat i espès.

-No et pensis que per això
jo haja romasa enfadada :
sa cadira que has deixada,
d’altres la m’han demanada
i l’am paguen a preu d’or.
-Si la’t paguen a preu d’or,
dóna-la ane qui voldràs;
tal volta et penediràs
de no haver fet cas de jo.