S’altre dia una cigala
se baraiava amb un gri
i un passaforadí
amb un moscard s’afaitava
i una llagosta aplegava
es pèl amb un estorí.

Un soldat, per esser bo,
mai l’han de veure aturat:
com no té res embrutat,
que faça lo que faç jo.
¿Que lo d’enmig me fa por?
Cerc es racons i m’amag.
Si troben que m’he estorbat,
don sa culpa que és estat
que d’es ventre no estic bo.

Com som a cap de cantó
de sa Casa de la Vila,
mir i no veig Na Tonina,
mon cor sospira d’amor.