¿On m’has duita, Salvador,
a morir dins s’Estorell?
Me’m pendrà com el vedell
qui p’es seus peus du sa pell
a ca s’assaonador.
-Tu qui saps de lletra fina
i ets estudiant nou:
¿no em voldries dir es sol
dins es mes de juriol
quantes de llegos camina?
-¿Saps què em va dir En Juan Mas
un dia que les comptà?
Que tantes n’hi va trobar
com gotes d’aigo hi ha a mar.
I, si d’ell no vols fiar,
ves-hi i les contaràs.
En aqueix carrer d’es Born
jo l’he d’arribar a enfondir
de tant d’anar i venir
de can Damià d’es Forn.