-Sogreta, a veure-vos vénc
per veure si estau boneta.
-Ben bona estic jo, noreta;
quina alegria que tenc!
-Mestre, jo som de passada,
escoltau i oireu:
d’aquesta olla, ¿què en voleu,
si no vessa o és foradada?
-De s’olla que té en ses mans
quatre doblers m’ha de dar,
o si no, la deix estar,
i tan amics com abans.
-S’olla que tenc en ses mans,
mestre, jo vos ne don dos,
que hi ha altres venedors
a on puc anar a comprar,
i no és forçat que el capellà,
mestre, s’hagi d’armar amb vós.
La mar blava m’enamora;
la mir i la torn mirar.
Fadrineta qui s’enyora
amb mi no se pot casar.