Com ve es temps de figues flors, ella se’n va a ses figueres: de’s mantell en fa banderes i ara ja no en té tros.
Figueralers i sequers
Sant Joan
¿A on és aquella amor que tu deies que em tenies? Si em veies mort, ploraries una mica, per color.
L’amo de Son Garrover sa veritat la diu tota i sa llengo dins sa boca molt amagada està bé.
Privada del confessor, de mon pare i de mu mare; i, si me voleu, encara, jo no mud la intenció.
