-Carai encaraixinat!-,
va dir l’amo de Son Serra.
Va tirar sa fauç en terra:
-Que l’apleg qui l’ha escampat!
Juan d’Algaida, diguès
si enguany és any de cireres
i si haurem d’armar paneres
per anar a coir-lès.
En sentir renou de carro,
corrents vaig an es camí,
perque sé que ha de venir
de Ciutat lo meu regalo.