-Adiós, sogra d’un temps.
-Adiós , gendre passat.
-Lo que és estat sia estat:
he mudat de pensament.
Oh, senyora Antonina-Aina,
jo ja ho he deixat anar,
perque veig que no em pot dar
pa ni lliures es glosar,
i es cavar em dóna la maina.
Ara sí que estaré bé
que s’estimat m’ha deixada!
No sé si tendré criada
o si jo me llogaré.