Quan te veig, mon cor se fon:
això és de tant que m’agrades;
i, si em fas venir debades,
mal tengués més punyalades
que lletres no hi estampades
a tots es missals del món!
Dins ses muntanyes de Lluc
sempre hi ha neu conglaçada:
Margalida agraciada,
ja t’alcançaré, si puc.
Al•lotetes, cantau fort,
que es cantar és devertiment;
si per aquí passa gent,
no diguen:-Vaja un tai més mort!