Mai del món he enyorat
es qui no s’empra de mi:
mai he duit dol de fadrí
que de venir s’és deixat.
Sa mare de s’estimada
diuen que se vol morir.
Bon Jesús, assistiu-lí,
que hi tenc part interessada.
Com ella surt a ballar
amb un aire que la mata,
du damaunt cada sabata
una sivella de plata
que es més ampla que sa mà.