En acabar de segar,
mos casarem, amor meva,
veiam aqueixa gent teva
si haurà acabat de rallar.
Quan tu caigueres soldat,
jo havia de fer bugada:
S’aigo d’ets uis me bastà
per lleixiu i lleixivada
i una gerra escolada
que encara en va sobrar.
Si no esbronca per la mar,
la Ciutat ’guera negada.
Ella jura i perjura
que fadrí no l’ha tocada,
i n’està més engrossada
que una figa flor madura.