Ja és migdia, ja és migdia,
i si no ho és, ja ho serà.
Jo me’n vaig a menjar pa;
¿tu que no hi véns, Margalida?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Hores
Poble
Campos
Núm de glosa
200
Volum
II
Altres cançons relacionades
Madona, sa vostra fia
serà mala de casar,
perque la deixau rallar
amb capellans cada dia.
Margalida, es robiol
que me vares enviar,
es temps que el me vaig menjar,
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareixs un cossiol
de roses, damunt l’altar!
I dedins, hi va tenir
un gustet de Margalida,
que es temps de la meva vida
no he menjat res tan fi.
Casi m’atravesca dir
que un qui estàs per a morir
i n’hi daven un bocí,
li farien cobrar vida.
Si t’ha agafada enyorança
i amb ell vols conversar,
envia’l a demanar,
si no, ves-lo a cercar,
que és entrada aqueixa usança.
Tradicionari de Mallorca
