Dius que són les deu i un poc
i es teu rellotge va enrere:
ja el duràs an En Figuera.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze tenc, toc no toc.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Hores
Poble
Santanyí
Núm de glosa
24
Volum
II
Altres cançons relacionades
‘Vui és dijous tot lo dia;
un temps l’anava cercant,
i ara m’alegren tant
com si dijous no hi havia.
Aqueixa roca espanyola
que a Cala Figuera hi ha,
jo l’he d’arribar a aplanar
venguent de ca Na Terrola.
Jo conec un beatot
que sempre vol faves tendres,
emperò, envenir divendres,
llavò menja camaiot.
Tradicionari de Mallorca
