Ses estidores de tondre
no són bones per brodar.
Les varen anar a provar
damunt s’aujub de Gironda.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Tallar rama
Santanyí
1231
II
Dius que són les deu i un poc
i es teu rellotge va enrere:
ja el duràs an En Figuera.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze tenc, toc no toc.
-Bernat, oh, Bernat;
però, Bernat!
-Hola, Juan,
fé’m un xigarro!
-No el te puc fer,
que si l’amo ve...
-Si l’amo ve,
pega un siulet
i farem via a sa paret.
Dos xigarros tenc,
tres que n’he fumats.
Tres i dos són cinc;
cinc i cinc són deu,
deu i deu són vint.
I vint, menos cinc, són quinze;
quinze, menos cinc, deu;
deu, menos cinc, són cinc;
i cinc i cinc i deu són vint.
Es bestiar de sa Vall
no duu tantes lleteroles,
Margalida, com tu et poses
en haver d’anar an es ball.