Jo no m’en puc anar vespre,
l’amo, perque som fadrí.
Se poria estrevenir
trobar roca p’es camí,
caure, i rompre-me sa testa.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Dia i nit
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
170
Volum
II
Altres cançons relacionades
Ses dones han afinat
que, en caure en falta, l’avenen;
se casen i les mantenen
com si res mai fos estat.
Mestre, si ho sabeu fer
d’anar a planejar ses portes,
que per fer barres tortes
cap consei heu de mester.
Tant m’és planta com calop,
com batista, com giró;
tant m’és dir-te sí com no:
tanmateix m’agrades poc!
Tradicionari de Mallorca
