Jo no m’en puc anar vespre,
l’amo, perque som fadrí.
Se poria estrevenir
trobar roca p’es camí,
caure, i rompre-me sa testa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Dia i nit
Llucmajor
170
II
Jo som vengut de Ciutat
i som perdut es capell.
Amb panada o crespell
me’n ’niria aconhortat.
Sa sogra em va dir, un dia,
que jagués, si estava gat:
i jo m’havia engatat
d’es vi que m’havia dat,
d’amagat, sa seva fia.
Una figuera bordissotenca,
¿qui serà que la desembordissotencarà?
Jo la desembordissotencaré.
Ja desembordissotencada està.