Com veig que me n’he d’anar,
d’es teu portal, molinera,
ses cames tornen arrere,
més envant no puc passar.
L’any vuit-cents coranta-quatre
una gelada que fé
mos va matar s’esqueller
i oveies de quatre en quatre.
Tan sols per ses metles batre
canyes no haguérem mester.
Ara que n’hem berenat
i n’hem beguda aigo fresca,
mos n’ha de prendre com l’esca,
que crema tan aviat.