De dalt a baix faç s’estella,
i en esser en terra la cui.
Na Bet és meva i la vui,
i la’m mir de tan bon ui
com si fos casat amb ella.
Jo t’estim més, ramelloi,
que no ton pare i ta mare,
i, en mirar-te sa cara,
tots ets altres me fan oi.
Vet aquí foc i fumè,
mena sa pipa calenta,
que mai estic més contenta
com quan te veig passar pler.