El qui no sembra, no cui,
ni escampa sa llavor.
I jo, da sa teva amor,
no en tenc, ni en desig, ni en vui.
Un fadrinet Amorós,
com ell començaa a anar-hí,
no s’atreveix a dir-lí
cap puntet dificultós.
Com hi ha un any o dos,
ja s’atreveix a dir-lí:
-Anit, ¿vols que quedi aquí
i festejarem tots dos?
-Estimat, si fos per mi…
¿Què diriren los majors?
A’s Carrer de ses Miseris
mai més m’hi veureu tornar
perque em varen fer passar
la corona amb sos misteris.