Si a cas per aquí veis
sa meva al•lota passada,
ja li direu que és estada,
per mi, xeixa recolada,
i ara és tornada civada
o damunt s’era baleigs.
Fent es lloro, fent es lloro,
’ximateix hi som anat.
Don Toni Coll qui és pujat
posaren en es llevat,
perque tovàs aviat,
coixins de fuies de moro.
Jo en veig una, dues, tres
que estan lo més generoses;
perque són ses més hermoses,
un no les gosa dir res.