Un temps volia ser gendre
de can Roca d’es Molí:
lo que volia per mi,
ara és tornat pols i cendra.
Es qui prendrà possessori,
fadrina, d’aquest cos teu,
podrà dir que té de Déu
un salomó encès de glori.
Dius que m’has girat s’esquena
perque som un noningú.
Mal me toc gota serena
en tornar-me arrambar a tu!