Tot són cards i coralines,
cama-rotges un planter.
Quin habitar que hi deu fer
enmig de tantes espines!
Germans meus, això no és viure,
es segar dins Son Cardell:
per intent de ses vuit lliures,
hi hàgem de deixar sa pell!
Com jo i tu mos serem dats
aqueixs cinc dits de sa mà,
llavors ja porem anar
a onsevuia plegats.