En arribar, li diré:
-Ses oreies, ¿t’han siulat?
Sempre de tu hem rallat;
no de mal, sinó de bé.
A Cas Concos vaig anar
per rallar amb una persona;
vaig quedar mut una estona
que no poria parlar
quan vaig sentir motejar
que havien de combregar
Na Tonina Rosseiona.
Per una dona treu poc
tenir s’homo jornaler,
perque en s’hivern sempre té
s’arrufó devora es foc.