A s’Allapassa segava;
sabeu que estava de bé!
D’allà enmig d’es sementer
veia es sogre qui em vetlava.
Na Margalideta
de Ca’s Patacó
vol fer-me un favor
que bé li caurà.
¿Sabeu de què va?
D’un enamorat,
tendre o granat,
que l’ha menester.
És com una bresca
de mel ben rosat.
Ella no té esment,
com a missa va,
només si veurà
un enamorat.
Ella no té son
vespres ni matins;
rossinyols i grins
és segur que en sent.
Sa mare li diu
que la casaria,
perque convendria,
perque convendria,
amb En Bartomeu.
Dalt es Puig de Randa hi ha
una cucuiada qui alleta,
i d’es formatge que fa
no el pogueren despatxar
a dins es terme de Petra
i tothom en va menjar.