Es mocador que em va dar
ja n’era ben rentador:
hi vaig sembrar un ciuró
i luego ja va grellar.
Quan pus ciuró no tingué,
vaig tirar sa soca en terra:
hi judicaren fusters
dos mil bastiments de guerra
i llavò una galera
i set llaüts de pescar
i cent barques per dins mar,
totes descobreixen terra.
Jo me’n vaig cap a sa Plaça
p’es carrer Nou, aviat.
Margalida, som soldat,
perque he tret número quatre.
Marieta, da’m sa mà,
que me’n vaig an es servici.
De mi no tengues malici’,
que és el Rei qui m’hi fa anar.