Joan, tu véns a ruixades;
te’n pren com es calabruix:
me pensava, de vegades,
que no tornaries pus.
Civadeta, civadeta,
que ets de mala de segar!
Voldria tornasses mar
i es camp de blat, sa pleta,
i sa madona, barqueta,
i l’amo per navegar.
A la cota cota de les llistes fines!
Que són de polides ses meves cosines!
A la cota cota d’es vestits vermeis!
Que són de polits es meus germanets!
A la cota cota de ses endianes!
Que són de polides ses meves germanes!
A la cota cota i ja no en sé més!
Qui no té doblers, que se’n vagi a jeure!