Com veig ennigulat blau,
no gos sortir de sa casa
Al•lotes, jo som més ase
que voltros no vos pensau.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Senyals d'aigua
Poble
Algaida
Núm de glosa
112
Volum
II
Altres cançons relacionades
A Algaida, sa gent comuna;
és tan fina, a Llucmajor!
A ses muntanyes, carbó,
i a Lluc s’aigo més fina:
d’estiu, com un hi arriba,
al punt ja no té calor.
A dins un ball ses fadrines
fan enamorar es bergants.
Si les vésseu per ses vinyes,
casi fan por an es milans.
Es puput de Son Redó
ja canta a la regalada.
En veure gent aturada,
no se pot donar raó.
Tradicionari de Mallorca
