Com veig ennigulat blau,
no gos sortir de sa casa
Al•lotes, jo som més ase
que voltros no vos pensau.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Senyals d'aigua
Poble
Algaida
Núm de glosa
112
Volum
II
Altres cançons relacionades
A Sant Jordi, altre temps,
només s’hi feien cortanes,
i ara a unes jovençanes
amb unes colors tan sanes,
que només fan venir ganes
de rompre es deu manaments.
An es colom diuen marro
quan el criden per menjar;
ses formigues per llaurar
i es moscards per tirar a carro.
Dins can Gotleu me deixares
que no poria plorar;
et vaig dar sa mà a besar,
fii meu, i tu te n’anares.
Tradicionari de Mallorca
