Com veig ennigulat blau,
no gos sortir de sa casa
Al•lotes, jo som més ase
que voltros no vos pensau.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Senyals d'aigua
Algaida
112
II
A Algaida, sa gent comuna;
és tan fina, a Llucmajor!
A ses muntanyes, carbó,
i a Lluc s’aigo més fina:
d’estiu, com un hi arriba,
al punt ja no té calor.
A dins un ball ses fadrines
fan enamorar es bergants.
Si les vésseu per ses vinyes,
casi fan por an es milans.
Es puput de Son Redó
ja canta a la regalada.
En veure gent aturada,
no se pot donar raó.