Sa diada s’embarbolla;
Mare de Déu, que plogués
un ram d’aigo que dugués
taronges i tarongers
i al•lotes guapes de Sóller!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Pluja
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
100
Volum
II
Altres cançons relacionades
A damunt Son Amengual
serraren dues formigues:
de ses cames feren bigues
i d’es cos abres de nau.
D’es cap feren dos bufets
per dinar cent criatures,
i de ses llavoradures
feren dos-cents tibulets.
Saps que estava jo de bé,
qui a S’Allapassa segava!
De su-dins es sementer
veia es sogre qui em vetlava.
Terra avorrida de Déu,
qui no fa blat ni civada:
en quatre anys que t’he sembrada
no m’has tornat lo que és meu.
Tradicionari de Mallorca
