¿No trobau que això és pesat
de dur s’aigo de tan lluny?
¿Què fareu devers es juny,
si el cel no ha degotat?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Pluja
Estellencs
94
II
S’al•lot més petit demana:
- Mon pare, ¿que em duis un niu?
- Te’n duc un de petit, viu,
i un grossot per ta mare.
Tenc un cadastre a la Sala
i un carro amb molts de doblers.
Si em pensàs que me volgués,
aniria a Na Marçala.
Un horabaixa a la tarda,
venguent de Banyalbufar,
vaig passar per Son Serralta,
a prendre, foc per fumar.
Mentre p’es portal estava
a l’espera, em vaig girar,
i allà dins hi vaig trobar,
a una taula que hi ha,
una Jove molt gaiarda.
-¿Voleu-me donar o vendre,
la Jove, un caliu de foc?
I ella me diu: -A poc apoc,
jo no en don ni en vens tampoc;
vós mateix el poreu pendre.-
Vaig pendre un caliu petit
i no l’ahvia mester.
Davall davall, me vaig fer
tres bòfegues a un dit.
Tres bòfegues de saliva
me sortiren a un dit.
Per que jo ho hagués sentit:
-¿Qué et cremes? Poa-t’hi saliva!