A Sant Jordi, altre temps,
només s’hi feien cortanes,
i ara a unes jovençanes
amb unes colors tan sanes,
que només fan venir ganes
de rompre es deu manaments.
Com va esser a sa civada
va dir: -Jo no vui segar.
A s’ordi, arestes hi ha;
es blat, és mal de taiar;
sa xeixa, dau-la’m pastada.
Una hora passat migdia
venia d’allà Consei.
¿No saps què em dóna alegria?
Es un qui va tot lo dia
llaurant darrere un parei.