El cel és un sòtil fort, no tengues por, no caurà. S’altre dia, de mirar, vaig romandre amb so coll tort.
Cel
Artà
Si teniu finestra que miri a convent, teniu-la tancada, que anit farà vent.
¿Que no saps que m’enviares, per divertir-me, un ca? Per això et torn enviar canyes d’es mateix canyar, que, com neixen, són pintades.
Lluneta del pagès: jo estic dins ca teva i tu no em dius res!
