Soleiet, toca’m a mi, i de mi vés a mu mare, i de mu mare a mon pare, i llavonses torna a mi.
Sol
Manacor
Quan allà enfora sereu, que amb vós no podré rallar, per les ones de la mar un record meu vós rebreu.
Es dia que em moriré, ses campanes tocaran; tocaran tant com voldran, que jo no les sentiré.
Covo i carregador me daren anit passada, també qualque bastonada: saps com m’hi feren, felló!
