Que hi estava jo de bé,
que a sa Llapassa segava!
De su-dins es sementer
veia es sogre qui envelava
i s’estimat qui passava,
que feia de pareier.

Debades vendràs, debades:
no n’hauràs la meva amor;
no l’haurà sinós un jove
d’es terme de Llucmajor.

Aquest bergant de Son Oms
feia randa de vencisos.
Quan li posaren calçons
ja tenia es cabeis grisos.