Adiós volia dir,
però es meu cor no hi bastava,
estimat, quan jo pensava
que us havíeu de morir.
- Mu mare, desxondiu-vós,
que el jove se n’és anat.
-Ma fia, ¿com és estat
que no m’ha dit adiós?
-Mu mare, jo l’he engegat
perque amb ell no vui rallar:
com vos ha vista becar,
de mi volia un abraç.
Ses al•lotes de Mancor
En Tomeu les fa anar a l’aire,
i jo em pens que una d’Algaire
la pagaria a preu d’or.