En Pere aguantava s’ase
i En Rafel li feia llum
i Na Francisca emparava
trossos de llom com es puny.
Vós sou causa, bona amor,
de la meva mala sort:
quan veis es temps que ve tort
perque jo no arribi a port,
pregau que hi hagi maror.
Sa destral ja taia bé,
perque la vaig fer esmolar;
uns calçons m’heu de comprar,
mu mare, que els he de mester.