Dins lo meu enteniment
hi tenc una roca forta:
hi tenc la mar i Mallorca,
es sol, sa lluna i es vent.
Garrida, vós sou el sol;
garrida, vós sou la lluna;
garrida, vós ne sou una
qui es meu cor d’altra no en vol.
Sa lluna va anar a la posta
i es sol romangué eclipsat,
i bastà la cara vostra
per donar-li claredat.