Ahir vespre eren la una
com me’n vaig anar a colgar
i vaig veure emmidonar
dues joves a sa lluna.
Adiós, lluna de nit;
adiós, sol de migdia;
’diós, clavell encarnat
de clavellina florida.
Un vaixell enmig de mar,
navegant, te son què fer.
M’has de declarar també
sa lluna a’s mes de gener
¿quantes de passes deu dar?